Benvinguda

Han passat dies des que vaig obrir el blog fins avui que em decideixo a publicar la primera entrada. Com alguns dels meus companys de l'aula de l'assignatura Escriptures Hipertextuals, els blogs dels quals els trobareu llistats al marge, em trobo per primera vegada amb la tasca d'implementar i escriure en un blog, que és una de les activitats del curs, a veure si me'n surto.

Un dels primers dubtes que em van sorgir a l'hora d'estrenar-me amb el blog va ser una qüestió lingüística, concretament pel que fa a la incorporació de neologismes. No és que pensés que era una qüestió molt important, però em preguntava què era el correcte en català, utilitzar “blog” o “bloc”, ja que ho havia vist escrit de les dues maneres.

Vaig buscar-ho i vaig trobar que hi va haver una petita però interessant controvèrsia davant d'una decisió del Termcat que havia determinat acceptar l'ús de la paraula “bloc”, i el derivat “blocaire”, decisió que va provocar algunes crítiques. Amb una excel·lent i ben argumentada, al meu entendre, entrada al seu blog, Gabriel Bibiloni donava la seva opinió sobre el tema. Finalment, tant l'IEC com el Termcat, van acabar acceptant el terme “blog”. Trobo que és una bona mostra de com la llengua s'ha d'anar adaptant a les noves situacions dels mitjans tecnològics, degut al seu gran dinamisme, però que tot i així, algunes de les convencions a què s'arriba en aquestes noves situacions són incorporades a la normativa després del debat i de l'argumentació.

Donant per solucionat el dubte he decidit tornar a editar aquelles parts del blog on apareixia “bloc” per tal de corregir-ho, per cert, malgrat l'oposició del meu corrector de català del Libreoffice.

Màquina d'escriure concèntrica

Sobre el títol que vaig escollir, es tracta d'un joc amb la paraula plec, intentant fer referència a la comparació entre llibre analògic i els nous suports d'escriptura digitals. Una unitat bàsica del llibre-objecte, del llibre analògic, el plec (a les arts gràfiques, generalment, el full imprès es plega respectant la compaginació, els diferents plecs resultants s'alcen, es cusen i es cobreixen, donant com a resultat el llibre “clàssic” que coneixem); i les unitats d'un bloc que són les seves entrades que si bé segueixen un ordre cronològic invers, com sabem, pot trencar amb la linealitat i la seqüencialitat tradicionals del text imprès, gràcies a l'hipertext, que permet, entre altres, la navegació pel document, entre les diferents entrades, i la projecció i interconnexió amb altres llocs de la xarxa, i també la interconnexió interpersonal.

És, doncs, la interactivitat una de les grans qualitats de l'hipertext i en concret dels blogs, on és possible la conversació i la interacció bidireccional, encara que és un mitjà més aviat individual projectat a l'exterior, publicat, espero que aquest blog on avui començo a escriure estigui a l'alçada d'aquestes potencialitats. Acabo amb una citació de Joaquin Rodríguez, en un fragment on reflexiona sobre l'escriptura en els blogs:“ ...pero para mi tengo que escribir un blog es, sobre todo (aunque nadie lo reconozca), un ejercicio de solipsismo, un soliloquio, casi un monólogo consigo mismo, paradójicamente, claro, porque se hace en abierto, exponiéndose a la mirada de quien quiera verlo, como una botella lanzada a las profundidades abisales de la web invisible.”¹

Així doncs, benvinguts!

1Rodríguez, J. Edición 2.0. Los futuros del libro. [Edició electrònica] Barcelona: Melusina, 2007.