Reflexions sobre la fractura digital

En alguna entrada anterior ja havia fet referència a la creixent popularitat d'aquest mitjà que és el blog i, també havia dit que les xarxes socials havien contribuït a una democratització de l'accés a la informació; alhora, apuntàvem que el lector s'ha convertit en un subjecte actiu que crea continguts i contribueix a l'ampliació i a la pluralitat de la xarxa. Això ens ho podem trobar tant a la seva versió més artística, més lúdica, més professional... o a la més activista. Però el sentit de la paraula “democratització”, encara que admetem que les noves tecnologies estiguin contribuint a un progressiu accés a la informació, en termes polítics i socials, més aviat tindria un sentit de desmonopolització, perquè la informació, si es torna accessible, sovint tendeix a sortir dels canals oficials i pot contribuir a incrementar la participació ciutadana. Seguint amb la temàtica d'una entrada anterior sobre violència i activisme a la xarxa, deduim que a Internet, com a nou camp social, també hi ha conflicte, però no només perquè hi hagi dissidència sinó, perquè s'hi pot donar un real o potencial desplaçament de poder, poder d'influència, de divulgació i d'accés a la informació, ara a l'abast de sectors socials que en altres contextos haurien estat ignorats o desconnectats. Tanmateix, ens proposem ara plantejar que, a una afirmació que defensi que Internet és una xarxa global i democratitzadora, li caldrien alguns matisos. Tot i ser conscients de les seves possibilitats, encara hi ha una majoria de població que no en té accés, ni a la informació ni a la tecnologia necessària per accedir-hi, per això es parla de fractura digital.

Mapa sobre la densitat d'internautes.

 

Per parlar d'aquest tema podríem començar per aclarir això, encara que ens sembli obvi: tenir accés a la xarxa no només requereix d'una tecnologia actualitzada que ens ho faciliti; tenir-la pot ser inútil si no tenim una mínima preparació per fer-la servir. Això ja ens indica una possible fractura inicial, però estem en un món que és complex, que canvia ràpidament, i caldria aturar-nos a fer una reflexió, perquè hi ha altres factors que en poden generar.

Segons l'edat o la manera en què ens incorporem a l'ús de les noves tecnologies, pot generar diferències a l'hora d'accedir-hi. Un nadiu digital pot ser aquella persona que ha crescut en contacte directe amb elles. Hi ha altres classificacions que se'n deriven, com immigrants, turistes o residents digitals. Veiem que aquestes denominacions fan referència a un punt d'arribada al context digital, o, també, a una actitud determinada davant la novetat o la revolució que se n'ha derivat, per motius diversos.

La qüestió de gènere també genera encara diferències en l'accés a les noves tecnologies i es mostra com un problema cultural i institucional relacionat amb “hàbits patriarcals que encara persisteixen i que estan nodrits per estereotips que es repeteixen constantment. Segons aquests estereotips, es continua educant els nens en el paradigma de la conquesta i l'exploració, i a les nenes en el de la cura dels altres.”¹ Aquesta adopció de rols diferents denota una diferència en l'accés a les noves tecnologies i en la manera de comportar-nos-hi, també des d'aquesta perspectiva.

Igualment es generen fractures digitals per raons geogràfiques. Als països desenvolupats hi ha diferències d'accés a la xarxa, unes diferències que poden anar des de la gran ciutat hiperconnectada a la zona rural on sigui difícil o impossible la connexió. Tot plegat amb una infinitat de variacions que poden ser generades si s'afegeix altra mena de factors, per exemple, a les mateixes grans ciutats poden haver zones amb més o menys cobertura digital, zones amb connexions públiques, restringides o privades. Com no, també hi afegiríem, la condició social, la situació econòmica i laboral de les persones.

En el tema geogràfic també podem observar un context global, potser hi veuríem la mal anomenada, per inexacta, fractura nord-sud. Tenint en compte que organitzacions internacionals han fet referència a l'interès o la necessitat, de promoure solucions a la fractura digital, de facilitar l'accés a la informació i a la comunicació, i, sens dubte, així es començarien a alleujar problemes com l'accés a l'educació d'alguns sectors i a la seva possible incorporació al nou món. Però sabem que això contrastaria amb altres necessitats, algunes segurament més urgents, per a les quals, com sabem, encara no s'han facilitat solucions.

Per últim ens podríem aventurar a pensar en una contradicció bàsica que se'n deriva d'aquesta exposició. Mentre que, per un costat, es propaga una idea, moderna i progressista, de que l'accés a la informació i a la comunicació ha de contribuir a l'emancipació humana, atorgant-nos a totes les persones una sèrie de drets, per l'altre trobem una realitat social i econòmica fracturada, i que ara, a més, és global, inestable i dominada per poders no democràtics i supranacionals, burocràcies complexes i invisibles. Així que, potser, l'interès d'universalitzar l'accés a les noves tecnologies no és més que una manera d'integrar sectors, que fins fa poc havien quedat al marge, incorporant-los, més que a un projecte emancipador, al mercantilisme global.

No és que no cregui en aquests projectes que ajuden a fer arribar les noves tecnologies per tal que facilitin el progrés i contribueixi a la millora de la qualitat de vida de les persones, allà on sigui, sinó que no podem oblidar, ingènuament, com funcionen les lògiques del sistema capitalista, ambivalent sempre entre la producció i la destrucció constants, incorporant-ho tot al consum i a la mercantilització.

Tot i així, en el context del nou paradigma de la complexitat i de la globalització, i malgrat les fractures digitals de què hem parlat, les xarxes socials, com a noves tecnologies, i particularment els blogs, amb l'èxit que han tingut, per algunes de les seves característiques generen noves maneres de comportar-se davant de la informació. Especulant visions futures, si es creen nous jocs de llenguatge i noves formes de vida, recordant Wittgenstein, perquè els blogs destaquen sobretot per la nova dimensió social que obren, mostren el seu gran potencial comunicatiu i pot semblar que reivindiquen un paper important com a motor de canvis mitjançant noves col·laboracions socials, noves idees i noves realitats, creacions intersubjectives, amb el que podrien arribar a contrarestar poders i burocràcies invisibles, que practiquen noves formes de dominació.

1Martí, Meritxell. Weblogs. Diaris personals digitals.