Violència digital

Potser no és agradable de reconèixer però a totes les societats humanes hi ha violència, em sembla que tots ho sabem. Molts autors han tractat el tema de la violència a les societats humanes, seguint les diferències que estableix Johan Galtung¹, podem explicar-la a partir d'un triangle amb un angle visible on trobem els fets violents i els seus efectes sobre les persones i les coses, aquest seria el tipus de “violència directa”; els altres dos angles són invisibles, serien la “violència cultural” i la ”violència estructural”. La violència estructural és institucional i, com diem, és invisible i no és directa, perquè es refereix més aviat a les situacions d'injustícia social en que un sector de la població es troba privat d'alguna necessitat o llibertat a la que hauria de tenir dret. Els tres tipus de violència es relacionen, una violència estructural desproporcionada pot generar una violència directa. L'últim tipus que encara no hem definit seria la cultural que podríem entendre-la com la legitimació de les dues anteriors, diem-ne, és quan s'entén que la violència en certs casos està legítimament justificada.

Però, per què he començant parlant de la violència? Senzillament perquè aquest i altres mitjans de comunicació digital basats en Internet han esdevingut una nova dimensió social que potser s'ha tornat un problema per al poder (se li ha girat feina), com a nova zona on exercir el control. En efecte, hem vist com això que s'ha anomenat “xarxes socials” facilita la interconnexió i la projecció a l'exterior trencant amb els límits, els límits dels mitjans tradicionals sovint monopolitzats, els límits de la censura i sovint els límits de les fronteres dels estats. El poder lluita en un camp nou, molt inestable i contínuament canviable. Si Internet és una nova forma de participar en la vida pública, si serveix per transmetre informació, si és un mitjà de lliure expressió, el poder es trasllada allà per exercir la influència, per mantenir la seva dominació, per neutralitzar les amenaces contra el sistema. Els usuaris d'Internet, els activistes d'Internet, lluiten per trencar aquestes barreres i les fan servir per la contra-informació, una informació que es dóna sovint fora dels canals habituals.

La informació és una amenaça per al poder, recordem l'obús que va impactar a l'hotel palestina de Bagdad, on va perdre la vida el periodista José Couso, a la guerra d'Irak. Desgraciadament hi ha països o llocs en conflicte on aquesta llibertat de premsa és molt limitada. Les xarxes socials han adquirit en aquests contextos una gran importància com a suport de la llibertat de premsa i la llibertat d'accés a la informació, el periodisme s'ha vist ampliat des de l'espontaneïtat dels testimonis, de la repressió, com a plataforma per a la reivindicació, testimonis que fan ús de les noves tecnologies per difondre lliurement imatges, cròniques i opinions, des dels llocs dels fets, i que es projecten a la xarxa de forma multidireccional.

El fenomen es va fer evident, entre altres, a les protestes de l'anomenada primavera àrab i a les primeres protestes dels indignats. Per exemple podem posar el país on va esclatar la primera d'aquestes revolucions àrabs, Tunísia, aleshores amb un règim presidencialista esdevingut autocràtic, dotat d'una Constitució que teòricament permetia certes llibertats, com la d'expressió, la llibertat d'associació, de reunió; llibertats, però, que estaven de facto limitades i controlades pel govern. Quan es van iniciar les protestes el règim de Ben Ali va començar a actuar contra la premsa i també contra els mitjans digitals, bloqueig de pàgines web, pàgines de Facebook i blogs, com per exemple el d'aquesta noia, i com s'explicava en aquesta carta a Ben Ali enviada per un Comitède Protecció dels Periodistes. Avui dia i en casos semblants els fets propis del conflicte no es donen només als carrers sinó que es lliura paral·lelament una ciberguerra entre forces governamentals i activistes a la xarxa, que degut a les característiques d'aquesta també trenca amb els límits del país, s'internacionalitza, malgrat els intents de la censura.

Una imatge de les revoltes a Istambul que ha voltat pel món. Font: El Periodico.cat.

La guerra contra la llibertat de premsa i d'informació que porten a terme els governs de molts països, darrerament, tampoc no és exclusiva d'estats amb règims autocràtics, en els estats occidentals i democràtics s'exerceix control i espionatge dels fluxos de la xarxa, emparats en legislacions antiterroristes, però que serveixen, com hem vist als EUA, per espiar indiscriminadament a tota la ciutadania, que es converteix en sospitosa quan l'enemic és invisible, i amb la connivència d'algunes de les grans empreses tecnològiques. Cada vegada és més arriscat per als periodistes cobrir protestes a les ciutats europees i s'exerceix el control sobre la xarxa: a les protestes recents de Turquia, de les que s'han divulgat imatges com l'anterior, hi ha detinguts per “incitar a la protesta” per Twitter. 

 1Galtung, J. Violencia, guerra y su impacto. Sobre los efectos visibles e invisibles de la violencia.