Els blogs, entre privat i públic

El blog en el curs de la seva escriptura comença de manera privada, individual, i esdevé pública. L'autor del blog mentre escriu aquests fragments anomenats posts o entrades, es construeix poc a poc una identitat, encara que el contingut de la seva escriptura fos la creació d'un nou individu fictici o la creació d'un altre món en una narració, que es projecta a l'exterior i que potencialment pot ser coneguda, llegida, per una infinitat d'usuaris. A més, aquests altres, poden interactuar per mitjà dels comentaris i aquesta interactivitat, els feedbacks dels lectors, incrementa el flux de la informació, esdevé un mitjà conversacional, agafant el seu llenguatge alguns tints propis de l'oralitat.

La interactivitat que aquests nous mitjans afavoreixen no només afecta als clics de ratolí sobre els enllaços que permeten la navegació pels documents o cap a altres documents de la xarxa, sinó que construeix una nova dimensió interpersonal on el jo, l'autor, es desdibuixa i es projecta a l'exterior trencant les barreres espai-temporals i fent xarxa, una xarxa que és social. La popularitat del seu ús es pot entendre com una democratització de la informació, o millor, una desmonopolització d'aquesta, l'usuari d'internet ha passat a tenir un protagonisme en la creació de continguts de tot tipus que mai havia tingut un lector de continguts tradicionals, de textos impresos. Els seus efectes són tan importants que molts grans mitjans de comunicació hi han volgut ser presents en el fenomen generant blogs i altres eines de la web 2.0 per als seus col·laboradors, o per facilitar la participació dels seus lectors, com veiem en alguns diaris en format digital. En efecte estem comprovant fa temps com s'estableix una relació dels mitjans tradicionals amb els nous, potser perquè no volen quedar-se al marge, ja siguin blogs o xarxes socials, potser perquè són conscients del seu potencial. Veiem també com a l'escriptura periodística tradicional irrompen fragments que han aparegut a Internet, a blogs, a Facebook, a Twitter, etc. 

Captura del diari Ara.cat

Aquest últim, Twitter, a partir dels seus missatges curts, és un gran generador de continguts per a la premsa darrerament, hi veiem articles que incorporen twits sobre l'actualitat, com a la imatge superior, o, fins i tot ,captures dels twits de persones públiques que hagin esdevingut víctimes de la immediatesa, la lleugeresa, i han fet pública una opinió políticament incorrecta o una disputa personal, i comproven que no estan tan sols com els semblava davant de l'ordinador o del dispositiu mòbil. L'hipertext fa que la informació circuli en xarxa, que es multipliquin les relacions, perquè els lectors d'avui no són lectors passius que reben informació unidireccional, sinó que també generen contingut i el transmeten, i això fa que es perdi en certa mida el control sobre allò que, com dèiem, ja hem fet públic. Enllaçant-ho amb allò sobre la construcció d'identitats la pluralitat postmoderna contribueix a que l'autor, el subjecte, es desdibuixi. És remarcable com el caràcter públic, democratitzant, que afavoreix la participació ciutadana, que s'esdevé d'aquests mitjans pot contribuir a la construcció col·lectiva d'una identitat que no s'ajusta segurament a la volguda per alguns autors, a la xarxa la intenció d'aprofitar el mitjà com a publicitat d'opinions polítiques i personals, pot donar resultats incerts.